“Els antropòlegs heu de tornar a comptar calories”. Entrevista a Joan Martínez Alier
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social
Category: Multilingual
Resistència i conservació a la iniciativa Maestrazgo-Els Ports: les complexitats darrere de la conservació fallida
A finals del 2019 es presentava públicament la iniciativa Maestrat-Els Ports que tenia l’objectiu de crear una destinació ecoturística a nivell internacional de 550.000 ha situada entre les províncies de Castelló, Terol i Tarragona. En menys de set mes…
Veena Das i l’assetjament sexual: Punts de debat
L’article compara les contribucions de Veena Das a l’estudi de la violència amb les narratives de víctimes d’assetjament sexual a escoles. Inicialment, presenta la manera com Das comprèn el fenomen de la violència per, a partir d’aquí, emmarcar els ass…
L’Odyssée des gènes (2020). Ressenya del llibre d’Évelyne Heyer
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social
I se’n va anar a per tabac: sobre violència econòmica i responsabilitat materna a la criança
Darrerament, s’ha produït un augment en l’anàlisi i l’estudi del fenomen i la problemàtica de la violència de gènere. Tot i així, gran part d’aquestes investigacions han donat prioritat a l’abordatge dels abusos físics, per sobre d’altres formes no tan…
Revisió teòrica de la despossessió i acaparament de terres
L’article té l’objectiu de presentar una sistematització de les aportacions teòriques que expliquen els fenòmens de la despossessió i acaparament de terres, a partir de l’anàlisi comparatiu de diversos texts de la matèria. Com sol passar en treballs d’…
Infraspecie. Del fi de la natura al futur salvatge (2024). Ressenya del llibre d’Aníbal G. Arregui
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social
Les condicions del canvi social. Ecologia, ontologia i materialisme a les teories sobre la cultura
Aquest assaig crític examina, a través d’una exploració teòrica i bibliogràfica, la revisió de la dicotomia natura/cultura proposada pel gir ontològic. En primer lloc, es subratlla la tendència d’inferir una teoria ideogràfica del canvi social de la re…
Governança socioambiental a la Selva Maya: avaluant la viabilitat d’una estratègia de conservació integrada per al 2030
Aquest article analitza la viabilitat de l’Estratègia Integral per a la Selva Maya (EISM) per al 2030, que té com a objectiu conservar el corredor biològic de la Selva Maya, un ecosistema transfronterer compartit per Mèxic, Belize i Guatemala. Reconegu…
Les nourritures festives d’un village du Sahel tunisien avant les années 70
Cet article s’intéresse aux nourriture produites et consommées lors des fêtes religieuses et des rites de passage célébrés dans un village côtier du Sahel tunisien, Khniss, à une époque où la modernité n’avait pas encore transformé radicalement …
Beyond Debt-Trap Narratives: How the Lao State Manoeuvres the Hybrid Governance of a Chinese Hydropower Project
Over the past years, Chinese debt-financed investments under the Belt and Road Initiative (BRI) in Laos have increased considerably. This development has drawn the attention of many analysts, and consequently, narratives such as the Lao state losing it…
In Memoriam Janine Helfst Leicht Collaço (1967-2024)Ellen F. Woortmann
C’est avec grande tristesse que nous avons appris en septembre 2024 le décès de notre collègue et amie, Janine Helfst Leicht Collaço, membre du comité éditorial de la revue Anthropology of Food depuis 2017. Nous regrettons sa gentillesse, son dy…
In Memoriam Janine Helfst Leicht Collaço (1967-2024)
C’est avec grande tristesse que nous avons appris en septembre 2024 le décès de notre collègue et amie, Janine Helfst Leicht Collaço, membre du comité éditorial de la revue Anthropology of Food depuis 2017. Nous regrettons sa gentillesse, son dy…
Migration and Ethnic Themes, Vol.40 No.2
Published: December 2024.
Del patrimonio y la percepción alimentaria del pueblo jñatjro (mazahua) del Estado de México
El presente artículo busca ilustrar el patrimonio alimentario del pueblo jñatjro (mazahua) a partir de los principios culturales emic que fundamentan su percepción alimentaria: fuerza (s’ézhi), trabajo (b’épji), pasar hambre (kjogû trj’imi), com…
Los efectos de la patrimonialización de la cocina mexicana sobre el consumo de insectos
La patrimonialización de la cocina tradicional mexicana por la Unesco ha conllevado la revalorización de las cocinas indígenas y ha incentivado las ferias y el turismo gastronómicos, así como la creación de nuevos platillos y productos alimentic…
Saberes y patrimonios alimentarios locales en el Totonacapan veracruzano (México)
Este artículo tiene por objetivo reflexionar acerca de la importancia del trabajo que realizan las tineras, mujeres provenientes de las localidades totonacas de Papantla, Veracruz (México), que se dedican al cultivo y venta de alimentos frescos,…
Del campo al plato: prácticas alimentarias y resistencia indígena en Colombia
En Colombia, los años 1970 marcaron el inicio de una lucha llevada por los pueblos indígenas para reivindicar su acceso a la tierra y la protección de sus modos de vida dentro de sus territorios colectivos. Dos décadas después, la constitución a…
Patrimonio alimentario indígena y políticas públicas en Brasil
Los Ugoro’gmo-Arara son un grupo indígena de lengua karib que habita en la cuenca del río Iriri, en la región Centro Este del estado de Pará en Brasil. Antes del contacto con la sociedad no indígena en la década de 1980 vivían de forma semi-nóma…
Patrimonios alimentarios en América Latina
América latina, entre desigualdades y nuevas aspiraciones populares en torno a la alimentación
En la parroquia de La Merced, en la periferia oriental de Quito, Ecuador, un mural llama la atención. A pocos pasos de la iglesia, frente al peq…
Patrimoines alimentaires en Amérique latine
L’Amérique latine, entre inégalités et nouvelles aspirations populaires en matière d’alimentation
Dans la paroisse de La Merced, dans la périphérie Est de Quito en Équateur, une fresque attire l’attention. À quelques pas de l’église, devan…
Prácticas alimentarias en una comunidad rarámuri de la Sierra de Chihuahua, México
En México, la inseguridad alimentaria afectaba al 21% de la población (2020), aunado a las carencias en servicios básicos y problemas de salud vinculados con la alimentación. Las comunidades rurales y sobre todo los pueblos indígenas marginados …
A Co-Generated Analysis of Thai Homestays: Overcoming SERVQUAL Deficiencies and Sustainability Barriers
Post-COVID-19, international travelers have brand assurance expectations that often surpass the benchmark set by the Thai Homestay Standard, leaving some operators struggling to position with Sustainable Development Goals (SDGs). Thai homestays face si…
Del campo al plato: prácticas alimentarias y resistencia indígena en Colombia
En Colombia, los años 1970 marcaron el inicio de una lucha llevada por los pueblos indígenas para reivindicar su acceso a la tierra y la protección de sus modos de vida dentro de sus territorios colectivos. Dos décadas después, la constitución a…
Introduction au Numéro Varia 2024
En 2008, le comité éditorial d’AoFood lançait une nouvelle formule de publication, « Varia, le numéro permanent ». L’objectif de ce numéro permanent est d’accueillir tout au long de l’année, des contributions variées de qualité, qui ne répondent…